
Tuɣa ict n tɣatt d tawessart ɣars ṣa (7) n iɣayden. Tuɣa ttexs iten amcnaw marra tiwetmin nni i texsent tarwa nsent. Ami tuɣa tarezzu ad truḥ ɣer tizgi ḥuma ad tarezzu matca, traɣa d xef tarwa nnes u tenna sen :«a tarwa inu iɛizzen necc ad ruḥeɣ ɣer tizgi, ɣar wem uccen aqa imara yudef d da marra ad kenniw yecc s tirmect de yexsan. Uccen itbeddar maca kenniw ad tessnem s tmijja nnes ijehden d iḍaren nnes ibarkanen». Iɣayden arrin xefs: «ayemmat neɣ iɛizzen ruḥ di rehna, neccin ad neḥḍa ixef nneɣ». Sseni tesbaɛɛa uca tuyûr ɣer tizgi.
War yekki aṭṭas arami itwaysqarqeb xef tawwart u iraɣa d: «Arẓmet tawwart a tarwa inu iɛizzen, necc d yemmat nwem iwyeɣ d marra min ɣ ad teccem». «War nareẓẓem ca, minzi cek war tedjid d yemmat neɣ, nettat ɣar s tmijja d tareqqaxt, cek tmija nnec tɣaṛṛes imejjen, cek d uccen!». Rexdenni iruḥ ɣer ict n tḥanut isɣa d tamment. Ami t yecca tedwer tmijja nnes terɣeɣ. Idwer ɣer iɣayden isqarqeb u iraɣa: «Areẓmet tawwart a tarwa inu, yemmat wem tuss d tiwya wem min ɣ ad teccem». Maca uccen issars iḍaren nnes iberkanen xef tanebdat n tawwart, ami dt ẓrin iɣayden raɣan d: «War nareẓẓem ca tawwart, yemmat neɣ war ɣa rs iḍaren d iberkanen am cek, cek d uccen amcum!». Xennit iruḥ uccen ɣer tinɣrum (boulangerie) inna asen «Gget cwayt n warcti xef uḍar inu minzi iyizzem». Ami ad as ggin arcti xef uḍar iruḥ ɣer tsart n weḥray (moulin) inna asen: «Suyset cwat n warn xef uḍar inu. Bab n tasert yugi maɣer issen aqa uccen yarezzu ad yebser xef ḥad. Inna as uccen: «mara war teggid min arezzuɣ ad tafed ad cek cceɣ».
Xennit bab n tasert iggʷed uca issuys an xef uḍar n wuccen ar ami idwer d acemlal. Wis kraḍ (3) idwer uccen ɣer iɣayden isqarqeb u iraɣa: «Imeẓyanen inu iɛizzen, areẓmet tawwart, iwyeɣ awem d marra min ɣ ad teccem zi tizgi». Arrin xefs iɣayden: «mr aneɣ d aḍar nnec d amezwaru ḥuma ad nessen aqa cem d yemmat neɣ s tiddet». Ruxa issars uccen aḍar nnes acemlal s wadday tawwart. Ami teẓrin iɣayden itɣir asen d yemmat sen s tidett, uca areẓmen tawwart. Maca d uccen i d yudfen. Iɣayden nceqḍen, marra tazzren arezzun mani i ɣ ad nnuffaren. Ijjen innuffar s wadday i ttabra, wis sin yudef di qama, wis kraḍ s wadday i qama, wis kuẓ di tingmatc (cuisine), wis ṣa, wenni aneggaru yudef di tsenduqt n tasɛat tameqrant yuyren ɣer rḥiḍ. Waxxa amenni yufi ten uccen marra u yecc iten wa awarni wenneḍni. Mɣar wenni ameẓyan iynejmen Ami yecca uccen arami ijjiwen, iruḥ imḥeḍ di tiri uca yeṭṭes. Ami ttedwer tɣatt tawessart zi tizgi. Ax! min teẓra diha? tawwart n taddart nnes tarẓem tegga aguccem. Marra min ɣar s dinni iwḍa marra yareddej. Tarzu xef tarwa nnes, maca mani i ten ɣ ad taf. Traɣa xef sen ijjen ijjen awarni wenneḍni maca ura d ijjen war xefs d yarri. Ami traɣa isem n wenni ameẓyan, tarr d xefs ict n tmijja d tareqqaxt: «ayemma iɛizzen aqqa yi di tsenduqt n tseɛat». Teks idt id yemma s ssenni uca iɛawd as min igga uccen. Tɣatt tawessart tefqiqqes xef tarwa nnes tadreq d ameṭṭa iwḍa zzay s wezyen.
Nettat d mmis ameẓyan ffɣen ɣer bara ami txecc ɣer raɛrasi tufa dinni uccen iẓẓer di tiri itṣuḍ issenhezza iqeccuḍen. Terḥem ɣar s texẓẓar day s mliḥ, ca n tinat tneḥmuz deg ɛeddis nnes. «Ax, ad yiri d tarwa inu i zi immucru ɛad ddaren». Tessek mmis ɣer taddart ḥuma ad yawi timecraḍ, iseyni d ifiran. Xennit tcarreg aɛeddis n wuccen amẓiw, ffɣen d iɣayden neṭṭwen marra wa awarni wenneḍni, qqimen amenni minzi uccen i tuɣa inɣa raẓ iṣard iten.
Tuɣa d ijj n wass d ameqran, iɣayden dewren d zi raxart. Iɣayden dewren neṭṭwen u tmunen xef yemmat sen. «Ruxa azzret yarwettiw iẓra ḥuma ad neccûr aɛedis nnes maḥend iṭṭes», tenna asen tɣatt tawessart. S tazzra yarwen d iɣayden aṭṭas n yeẓra, uca ccûren aɛeddis n wuccen, ssenni txeyḍ idt tɣatt. Ɣer uneggaru ikkar d uccen zeg iḍeṣ ibedd, ami iẓra inni ɣar s deg wɛeddis sfaḍen, iruḥ ɣer tara ḥuma ad isu aman. Waxxa amenni uccen iddem yeggûr. Iẓra ccaten aya-wya deg wɛeddis nnes u tenḥmuzen. Isɣuy «Min itenḥamizen deg wɛeddis inu? nec ɣir ayi day s iɣayden». Ami ixecc ɣer tara, yudar ad isu maca ɛanent iẓra deg waman uca iɛarreq. Tɣatt d tarwa nnes i tuɣa xeẓẓaren min imsaren usin d s tazzra ṭṭarf nnes u raɣan «Uccen immut!, uccen immut!». Ggin ijj n wecḍaḥ xef tma n tara, ssenni ruḥen ḥer taddart nsen di rehna. Ruxa iḥayden ssnen aqa uccen itḥima d uccen, s uyenni ɛemmars ad necemten ssa d tsawent.
Kkiɣ ssa d ssa ẓwiɣ iɣeẓran, uffent tisira inu. Cuqqeɣ timura, qqarsent tisira inu yarweɣ d marra tinfas n dunect xef weɛrûr inu! Nniɣ awem ict maca kenniw war day i teggim ura dyuya n tsira!
- “Tanfust n wawmaten”, Grimm (Aliman)
- Asuɣel zi thulandect: Y. Mazuz (Hulanda)



