Iḍ azamur (la nuit sacrée)


Yemsagar Masin deg wbrid i ytawyen ɣar temzida n Dhar aked Buyreyzazen itari d zeg udcir n Imuruden. Ijj n uḥenjir yemɣar d azeyrar, yegḍar, aɣembub nnes yiriw iqqurar am tziri, aqemmum  rebda yarẓem, ireyzazen tnessasen d xef wancuc n wadday, tudumen as d x idmaren, ssuffan as arruḍ axarṭiṭ iqqarqcen s yinjan. Netta d aberhiḍ d aminun, d aqubbani. Irur d amenni d agmawi (naturel). Maca, s umengal, ɣar ugensu nnes yennuffar din ijj n utarras yecna iqad ɣar s ijj  n wur yemɣar, itexs marra yiwdan; rebda aqa dt isfarnin i yaryazen, isfarnin i temɣarin… Wenni i ked ɣ ad yemsagar ad dt yesseqsa x yemma s d baba s d yaytma s d yesma s.

Umi i dt id yiweḍ Masin, u netta yeggʷar itmudjuɣ am cfar, iraɣa dt id:

«Massin nneɣ!, a Massin nneɣ! Raja yi a wma raja yi!».

Ibedd ad dt iraja, deg wakud d ijj yarra xaf s:

«Waxxa a tawmat aqqa yi trajiɣ cek, maca tag axmi tefsused!».

«Waxxa!».

«Mani teggʷared? Ma ɣar temzida niɣ ɣar Kebdani?».

«Ghureɣ ɣar Kebdani!»

«Maca necc ggureɣ ɣar temzida waha!»

«Waxxa a wma ad nmun ar tamzida waha!»

Issiɣ as fus i Massin, issiɣ as wa fus, uca issemda (continuer) Buyreyzazen awar nnes:

«Mammec dedjid a Massin? I yemma c mammec tedja?»

Inna s Massin:

«Marra aqa neɣ panet, netqada arebbi!».

Imun akid s s uɣir. Tuɣa dt yeggur ad yenṣer (vomir). Imsafaḍ akid s ɣar temzida, yedji dt ad iḍfar abrid nnes ɣar Kebdani, netta yezri x uẓermaḍ ḥuma ad yarzu x imeddukar nnes. Maca war yufi ura d ijjen ɣar temzida. Zi ssin yemmutti ɣar tsirt i dt yudsen s ca n imitrawen. Umi yargeb x teɣmart nnes yufa din sin n imeddukar nnes. Yur anect n Massin di tiddi d tasut (âge), ɣar s ca n 16 n iseggusa, acewwaf nnes d abarcan, tiṭṭawin amenni. Tiddi d tanelmast, war yedji d aquḍaḍ ura d azirar. Izri d ameẓyan xaf sen, d aquḍaḍ xaf sen, acewwaf nnes d awraɣ, tittvawin d tizeyzawin.

Mharraden xef tcamma d min tegga tseḍma n Lmughrib di “Mexico” aked usulef (à l’occasion) n ufensas n umaḍal (la coupe du monde) n tcamma n uḍar n 1986  umi tarna tenni n Burdqiz s kraḍ ɣar yijjen. Zi ssin d usawen msawaren x ifilmawen s yinni n Lhind d yinni n karati. Amenni qqimen iij ikessi, ijj isrusa ar ami i d yusa Sifaw mmi s n Muḥ zi Kebdani. Netta yujar Massin s yijj n useggʷas, izzuggar xaf s, acewwaf  ibbarcen, yudrus.

Umi d ɣar sen yiweḍ, yarɛa sen aharred nsen umi d iraɣa i Massin:

«Yalleh a Massin ad negg ict n tsarit aked webrid itawyen ɣar wedcir n Ibuzegguten. Xminni ɣ ad naweḍ ɣar taddart n Karamas, uca ad nezri yabrid ssin ɣar wedcir nneɣ!».

War yermis rexdenni iswi (but) n Sifaw zi tsarit i ɣ ad kid s yegg xef taddart n Karams. D wa d amentil (cause) i dt yejjin ad dt yesseqsa:

«Waxxa ad kid c raḥeɣ, maca xseɣ ad ayi tinid min din ɣ ad negg di tfuct a? Twarid yac nẓum, necc aneɣ inu yuzeɣ s fad, fesyeɣ war zemmareɣ ad uyureɣ!»

«Yalleh uca, mani tedja tfuct a da yedjan, necc uryeɣ d day s zi Kebnani, u cek tegwded tet amen teqqimed di tiri. Mayen din ɣ ad negg war d ac teqqareɣ ca ar din ɣ ad naweḍ ad tessned mayemmi».

Msafaḍen aked Uyur d Ziri, ṭṭfen abrid ɣar Ibuzegguten. Tfuct teccat asen s ṭya deg udmawen nsen. Taneɣda n ucar ttari d akid sen, nga (bonne odeur) , jjawi iteffeɣ d zi tewwura d rekwazi n tudrin. Yiwi dt id waḍu yefsusen ɣar wanzaren nsen. Ssentan iwdan di tɣarsit i yiḍ azamur. Ijj iɣarres i wyaẓiḍ, wenneḍnit i wqenenni. Sqarqcen marra izuray d timawin n yibriden d zzat i tewwura s idammen. Munen d yiṭan d imuccwen  xef ixaremzan nsen ḥuma ad ten djɣen. Izu d xaf sen yijj n weqzin, sqaden as ca n imesdawen, iwyen war twirin abrid. Irḍen d iḥenjiren imeẓyanen arruḍ am isran d tesratin. Ca iẓum, ca yarna dt arremḍan iẓum ḥa yazyen n wass waha.

Yudar Massin ɣar ca n iḥenjiren d awmaten ggin fus deg wfus, awtem d tawtemt, yisi d taḥenjirt nni tameẓyant yeṭfi t xef uɣir nnes, yesseqsa t:

«Mammec d am qqaren a tiɣeydet n wezɣar?».

Inna s i uḥenjir:

«I cek a yaryaz mammec ad ac qqaren?»

«Qqarn ayi Ḥemmit»

«Tẓummed niɣ rid amenni?»

«Wah ẓummeɣ».

«I cem a Feṭṭuma tẓummed niɣ yarna cem uca teccid?»

Teqqim mɣar txeẓẓar day s s tiṭṭawin nnes timeẓyanin itissiqen. Maca Ḥemmit yarr d xaf s deg uraq nnes:

«Tẓum s adu teɣmest!»

Jjin iḥenjiren nni, ḍfaren nitni abrid nsen, iwḍen ɣar taddart n Kramas. Bedden awarn as, arendad nnes din ict n taddart d tacemratc, tuɣa din kraḍ n tḥenjirin qqiment xef tnebdat n tewwart, irḍent arruḍ atrar (moderne). Yessenta Sifaw ijeɛɛar day sent, inna s i Massin:

«Xẓar i waẓri diha xẓar, a Massin!»

Irmes rexxu Massin iswi i yejjin Sifaw ad d yass ɣar uraq a. Ixẓar ura d netta, icmez awarni i wmezzuɣ s uḍaḍ, inna s i Sifaw:

«Wah d tidett cnant! Areqqent s waẓri am ṭya n tziri!»

«Tesseqsid ayi adjinna mayemmi ɣ ad negg tsarit a, aqqa c mayemmi ad nesweḍ deg uẓri!».

«Iwa d aẓri! Xseɣ ad cek sseqsiɣ, mammec i d asent qqaren?».

«Twarid tin tameqrant yeqqimen x ufusi qqaren as Tiziri, u tin i yeqqimen deg wlmas qqaren as Traytmass; nettat d atameẓyant nsent, u tin diha yeqqimen x uẓermaḍ qqaren as Tirelli».

«Man ten ɣar yuyer ur nnec?».

Yesmutti rxeẓrat nnes zi ɣar sent ɣar s, yarra xaf s u yenna deg ur nnes:

«War zmireɣ ad ac iniɣ!»

«War ttiri ḥa d Tiziri, tameqrant nsent m waẓri yaceḍbi!»

«Ad taɣ ad tiri d nettat, ad taɣ war ttiri, manaya ssneɣ dt nec waha»

Xẓarent id ɣar sen. Tesfarnen d ɣar sen Tiziri. Ssentant teḍṣant s kraḍ idsent. Maca nitni war ssinen ma teḍṣant id akid sen niɣ teḍṣant id xaf sen, umi yufa yamenni Massin, iraɣa tent:

«Mammec tedjant a tinewwacin inu?»

Arrint id xaf s s yict n taḍṣa (rire) temɣar, arrin as d idurar, issiwer ɣar sent Sifaw inna sent:

«A mi kennint yuɣin tteḍṣant? Ma teswint aman n uḍir niɣ? Ini ayi a Tiziri mermi i ɣ ad nmun?»

Arnint di taḍṣa. Tessiwer d Tirelli di twara tamezwarut, tarẓem d ajeqmim uca tessenta ttekkur iten:

«Ṭebgem ɣar yemmat wem, ad teccem ixf nwem a yiṭṭan!».

Zi ssin tekkar d zeg uraq nnes, tesmun d ca n yeẓra deg wfus nnes, tzarf iten d s yijjen, maca war ɣar sen d yiwiḍ, temzaryaḍ d kid s Tiziri teks as iẓra nni zeg wfus uca tzawar it:

«Min d am ggin umi ten tzarrfed s yeẓra a yedji s n unuri!? Welleh ḥuma nniɣ as dt i yemma».

«D nitni i d aneɣ ihekkwren, tesrid min d aneɣ d nnan?».

«Qim… qim mana ahwar i cem hekkwren, cem tetten cem ifassen nnem aṭṭas, nitni qa war nnin walu»

Inna sent Massin:

«Jj it ad tzawar! Waxxa day m a Tirelli a tyaẓiḍt n waman, ar ɣ ad tṣurd deg wfus inu uca ad am ssecneɣ iẓra zi d aneɣ ɣ ad teccated, imara war d am kkiseɣ fus nni zi d aneɣ d tazarfed  a tcuntet!».
Ḍfaren abrid nsen ɣar wedcir nsen, xtuttren deg ict n txuxxect. Tfuct targeb awarni wedcir, war tejji ḥa tezweɣ nnes sennej i ydurar n Sidi Mesɛud. Nitni ḍfaren awar nsen xef yessi s n Mimun. Ihard as Sifaw i Massin x Tiziri idja yessen di Ṭanja ura d netta tuɣa dt yeqqar dinni deg wseggʷas a yeɛdun. Bedden umi d udsen ɣar tewwart n taddart n Sifaw, yenna s Sifaw i Massin:

«War d ac ssiwreɣ ca ɛad x yict n wetcmat sent aqqa t ɛad di Ṭanja tecna yaṭṭas, ma tessned niɣ ya yaẓri i d as yuca arebbi war dt yuci ura i yict!»

Yesseqsa dt Massin:

«I mammec i d as qqaren?»

«Qqaren as Nunja»

«Ad d tass ɣar unebdu ya niɣ?»

«Ad d tass wah, ad ac iniɣ ass n tafaska (fête) tameẓyant ad tiri da».

«Mecḥar ɣar s di tasut nnes?»

«Ad d tass anect nnec ammu niɣ.. cek mecḥar ɣar k n iseggʷusa?»

Iskef Massin tazwut uca yenna s:

«Xseɣ ad t ẓareɣ!»

Iks as Sifaw awar zeg wqemmum huma ad as yini:

«Ar ass n tafaska mara yexs arebbi uca ad tet zvaregh. Balak ad d tass zzat i tfaska».

«Waxxa mar neddar».

Yemmunsu Massin aked rwacun nnes s arrfis n trid aked uyaẓiḍ. Yemmutii ɣar temzida ḥuma ad izzadj. Yufa t teccur s tzewḍiwin yuffsen s seysu d iyesman s yinni n iyaẓiḍen d yinni n ifunasen d yinni n wacraren, i d yiwyen kid sen imezzidja. Yufa din abarru n imeddukar nnes amecnaw Sifaw, Yur, Izri, Tuttu, Asekkur… Ccin swin zudjen, uca ffɣen d ɣar barra, qqimen aked uɣezdis n tewwart n temzida, ssentan temharraden xef yiḍ azamur d min day s itemsaren. Issiwer Tutu inna d deg wawar nnes:

«Ɣar tmeddit tnufsuren d day s jnun, ayyaw ayyaw d wenni ked ɣ ad msagaren ad zay s mmunswen!».

Massin teṭṭf idt id tiwdi, yuca aked ucewwaf nnes ibedd, ur nnes ineddu s tazzra, awarni yijj n useɣdi d ameẓyan yenna sen Sifaw:

«Qqaren is iḍ tnurẓum day s tewwart n ujenna, u xminni tnurẓum min mma tettared zi Arebbi ad ac dt yuc, u necc ɣar i min zzay s ɣ ad ttareɣ, ijj n wedrar n wedrim, d ict n taddart temɣar, d ict n ṭṭunubil Mirsidis muḍil aneggar, d ict n tḥenjirt tareqq s waẓri ad t ggeɣ d tamɣart inu».

Ḍṣan marra yidsen, arrin asen d idurar, nceqḍen yiṭan kkaren d ad zun.

Ksen awar jar asen ad qqimen ad rajan tawwart n ujenna ad tennurẓem, ḍfaren awar nsen, yisi Massin tiṭṭawin nnes ɣar ujenna yebbarcnen, yeqqim ixeẓẓar deg itran itriqriqen di tadjest iḥedqen. Isala aharred, yessenta useɣdi, teqqim ḥa tazut n yiṭan zeg uraq in d win zi twarat ɣar tenneḍnit, d usḥundart n yeɣyar zi taddart in ɣar tin, d uǧawi n iqarqriwen i d itarryen zeg iɣẓar n Uriri.

Yiwi ten unudem, qqnent tiṭṭawin, yarna ten yiḍes, msafaḍen, ddun ad adfen ɣar tudrin n imawlen nsen ḥuma ad ṭṣen mebra ma ad ẓaren tawwart n ujenna tnurẓum!.
Zeg Ungal: Anebdu