
«afriwen n tfawt» d amud d amaynu, immarni d ɣar tsedlest tamaziɣt deg useggʷas n 2020. Yarbu 50 n tqessisin, urant s yijj n usekkil, asekkil n tlatinit.
Ad nessenta zeg wezwel (le titre) n wamud «afriwen n tfawt» ntaf ɣarneɣ aṭṭaṣ n yezwilen ɣarsen arrimet d ict aked wezwel a, ksin tanzeɣt (la préposition) <n> amecnaw: Reεwin n tayri, fad n wesɣad n karim Kennuf, ajḍiḍ n ucal n saεid lbuseklawi, lall n tidett n meryem meryami… ujar i manaya ntaf ijj wamud iksi ula d taguri tamezwarut d ict «afriwen». amud a n wezlawi «Najib zzuhri» qqaṛen as: «afriwen n useggʷas». azwel a ntaf ɣares ict n tɣuni d tameqqṛant aked tewlaft das yegga «εali busettati» s uya danita tfawt yexs ad zzays yini wezlawi tira, di tewlaft a ntwala adlis ṭṭawent zzayes tefray ggint afriwen.
Yenna wezlawi ijj n wawal deg yijj n weḍṛis (texte) i yellan nzemmar ad t neḥseb d tamessizwrut wiss sin «awal yeṭṭaw, tira tɣimant» yellan d awal n aṛṛuman, d ijj n wawal iqad, deg uṛaq nnes ixess ad t neḍfaṛ, minzi d amxumbel d ameqqṛan mala ɣarneɣ imaruten ttarin maca war ssufuɣen bu tira nsen. S umedya «εumar bumeẓẓuɣ» uḍaṛebbi yura di qaε inawen n tsekla (asefru, ungal, amezgun…, assaɣ nnes ssnen t aṭṭaṣ n imedyazen d iselmaden d iseklanen… maca εad war d immarni ɣar tsedlest. Manaya war issefṛiḥ ca d ict n txessaṛt d tameqqṛant i tsekla d tutlayt tamaziɣt mala qqimen ammu war d ssufɣen ca, minzi tmaziɣt d tira i teḥdaj u zzayesent i ɣa tili, i ɣa teddar, i ɣa tiriw…
Tameslayt i yessefṛaḥen aṭṭaṣ deg wamud a, d asegged n tira minzi azlawi isegged nnit tira nnes s iluganen (les régles) mseqqem, ntaf ɣares ca n yezgilen udrusen (les fautes) deg waddad ilelli d waddad amaruz (l’état libre et d’annixion) u netta war yeɣṛi bu tiɣuṛiwin timaziɣin di tesdawit, maca yeksi amnus i tmaziɣt s uya itari s tmaziɣt yif zeg waṭṭaṣ ɣṛin tmaziɣt di tseddawit. d ta d tawuṛi i yxessen ad yilin i wenni yeksin udem n umeɣnas. Maca amxumbel ameqqṛan ɣares ntaf deg yeyyar n tira d amḥas (la ponctuation) war t yeggi ca, mbla amḥas waxxa d tira aṛecment xef tefray war nzemmar ad xafsent nini d tira, ttɣimant d awal, nzemmar ad nini aqa azlawi war yuri ca, yessawal waha. deg yeyyar a n wemḥas ntaf amxumbel d ameqqṛan deg yedlisen n usefru arifi, minzi mkul ha mamec t isrusa, nemxellaf dayes, maca ad t negg waxxa s umxellaf, yif zi mala war t neggi, s uya d amxellaf i d ɣa yejjen tamunit.
Azlawi yiwi d ca n tmeslayin d timaynutin war kidsent nennum ca deg usefru arifi amecnaw: asnewjew n ifiluzufeyyen (suqṛat, dikaṛt), εawed ntaf ca n tqessisin d timaynutin amecnaw «aɣaṛḍa» ujar umi dayes d yidar «Tum d jiri» amen ntaf tanya taqessist «tazzect» di yessawal xef wejḍiḍ, d tqessist «tisit» di yettini: (xzareɣ di tisit ufiɣ ixef inu wsareɣ, ggiɣ fus xef uɣembub, ufiɣ t εad d areqqaɣ) amen ntaf εawed «tazitunt», «Mucc d wejḍid»… , assaɣen a n yezwilen d ict n tmarniwt d lemmliḥ, d tanuṛẓemt n tebridt i ymeɣṛa i ytarin ḥuma ad xaṛṛṣen deg weklaṣi ya n tira. ntaf ɣar wezlawi tanustaljit i yellan ɣar wṭṭaṣ n imaruten deg umaḍal amecnaw min ntaf di tqessist n «ddcar inu» yessawalen xef tmagit iweḍḍaṛen manaya aqqa t ɣaṛ waṭṭaṣ zeg yezlaweyyen n arif, ittidar dayes assaɣen n imucan n tmurt (ibedduren, selwan, azɣenɣan) ntaf it ula ɣar «saεid lbuseklawi» di tqessist «tamurt n yakuc» zeg wedlis «ajḍiḍ n ucal» itidar d di tqessist a, imucan a (ifarni, iyarmawas, imimunen, tafarsit, buεeyyac, aεarwi…) taqessit a n «tamurt n yakuc» d tazirart ujar zi tqessist n «ddcar inu» itidar dayes wezlawi aṭṭaṣ n imucan, manaya aqqa t εawed ɣar «muṣṭafa buḥlasa» taqessist i tɣennej tseḍma n (ayyawen) «tammurt inu» ntaf dayes (imzuren, buyafar, miḍar…) manaya ixes ad yini amnus n umaziɣ d ijj, yexs ad yini «muḥemmed inεisa» war yeffiɣ ca zeg uxaṛṛeṣ n imezwura, itɣima ɣarsen yeqqen. εawed manaya itas d s teɣṛi d tmesla n iɣennijen, nzemmar ad xafes nini d ayam. yuyem d zzaysen. azlawi inεisa war xafes d yusi ca umedya nni ɣarneɣ di tussna n arif, amedya yettinin: «amedyaz n ddcar war yesfuṛṛuj» s uya di tqessist a n «ddcar inu» yessirar dayes imedyazen, iqqar deg yezli: «iḥṛamen xef sellaḥ, i wɣennij tteslan, tisfifin n lwalid d εellal d yetran» Manaya d asemɣaṛ, d tamewciwt n wazal i ymedyazen nneɣ, izli ya ineddeh aneɣ ɣar yijj n uɣennij n lmaṛḥum «ṛaciḍ nnaḍuṛi», qqaṛen as: «ɣennej lalla buya» ismeqqaṛa zi tẓuṛi tamezdagt amecnaw: «xalid izri» d tseḍma n ireyzam d yinniḍen…εawed di tqessist a ta, dayes assaɣen tjaṛṛan aneɣ ɣar tira n lmaṛhum azlawi «ḥmed zeyyani» s uya ɣares i ntaf (nunja, aṛqeyya). ict n tqessist nneɣni tessakkʷaḍ aneɣ ɣar yict n tqessist n wezlawi «saεid lmusawi», taqessist «iɣeẓaṛ n letnayen» lmusawi yegga as: «iɣeẓṛan n arif».
Azlawi war lli bu ɣar issarzef d ifiluzufeyyen waha, ntaf ɣares ula d axaṛṛeṣ d afiluzufi am min ntaf di tqessist «abrid n tfawt» mani ittwala laxaṛt tettawi ɣar tudart. «abrid n tesɣaṛt ittawi ɣar laxaṛt, abrid n laxaṛt ittawi ɣar tudart» izli ya mala yesla as yijj war yessin deg usefru niɣ di tfiluzufit ad yini: min ittini wa? mamec tegga laxaṛt i yettawyen ɣar tudart? ddeg a n tira εawed smanant id amaru d ameɣnas yarezzun tasɣaṛt nnes, u ameɣnas n tidett itwala laxaṛt xef tesɣaṛt d arrbeḥ niɣ d awaḍ. issexdam aṭṭaṣ iwalen aqqa ten ɣarneɣ di tussna nneɣ tarifit, awenni ursil (expression figée), di tqessist «Xdem ccɣel nnec» sin n yiwalen neqqaṛ iten isaqaṛ d zzayes izli: «War ttidfen ɣar yenjan jar yiccar d weksum, war ttidfen ca yizan xmi yeqqen uqemmum» di tqessist «armad» ntaf «ḍaṛ war ilemmed illa s inedrifen», di tqessist «Imfawiyen» ntaf ijj n wawal issenfel dayes cwayt ḥuma ad zzayes yawi izli, di tussna nettini as: «rqendir isscan tfawt maṛṛa i ddunect, itejja ixef nnes di tallest» azlawi yenna: «rqendir yesscan tfawt maca yeqqim d ayujil». ntaf it εawed iteqqen ula ɣar tḥuja n wamiwa (l’oralité), mani yettini di tmedyazt «kulci ifessi»: «sefses alli nnec, egg min yegga yensi» ineddeh aneɣ ɣar tḥajit n yensi d wuccen umi udfen ɣar tebḥirt, uca uccen yeqqim itett waha, insi issexdem tiɣit, itett itqellab ḥuma ad as iεdel ad yeffeɣ zi tebḥirt nni.
Rmizan n «lalla buya» ntaf it yaṛzit, war xafes ibni ca taqessist nnes, tameɣṛuḍt yellan deg yezlan d timesseḍfaṛt (a, a, a) ntaf itt ɣares, di ca n tqessisin, ntaf ɣars tameɣṛuḍt n ugensu niɣ n daxel (interne),niɣ nzemmar ad as nini yura s arrimet n (a,b/ a,b) s umedya (example) taqessist «tazzla n tfawt», tameɣṛuḍt nnes d (an), dayes tameɣṛuḍt nniḍen (uct). u truḥ amenni al ameggar (an), (uct)… manaya war t ntif ca ɣar maṛṛa izlaweyyen, tabridt a d tamaynut teqqen ɣar min yellan d atrar (modernité) aqqa tt ɣar «kennuf» aṭṭaṣ, awaren as «bilal weεlas». ca n twalatin ntaca zi tqessist n wezlawi tuzeɣ, tefsus aṭṭaṣ, war dayes ca tamessefrut (la poéticité), ntaca zzayes d awal waha zi ssawalen maṛṛa yewdan, amecnaw taqessist «abeddel d ubehdel» Waxxa issexdem dayes aṭṭaṣ n tmeɣṛuḍin d yiwalen msarwasen war daneɣ d ileqqi lallaɣ d tewlafin. mala nessiwel xef umawal, yura t s minzi ɣar gzun maṛṛa yewdan, s tirifit, war issexdem ca amawal atrar ɣir ca n yiwalen ṣafi udfen d am (tilelli, amezruy). issexdem ca n yiwalen d iqbuṛen weḍḍaṛen (inguren, tmasext, yarden, icendriren, isran, ukkan, acfir, …)
ict n tannayt (remarque) nniḍen d tameẓyant, zzayes i ɣa nenfafar, mamec yeqqaṛ wezlawi belli tiqessisin a deg wamud a war lli al ami d ass a i tent yura, issenta tira zeg iseggʷusa n ttesεinat, meεlik tuɣa mkul taqessist yegga adu nnes amezruy melmi tent yura d mani ili yif s waṭṭaṣ minzi tira s umezruy nsent tettili ɣarsent ict n tcuni nniḍen, itili ɣarsent wazal (valeur) d ameqqṛan.
ɣar umeggar nessitim zeg umaru «inεisa» ad d yessufeɣ maṛṛa min ɣares d tira, ad iswiẓẓeḍ ɣar qaε inawen n tsekla (les genres littéraires) maɣar lla? nessitim ad d yarni amuden nneɣni, ɣir ixess jar wamud d wamud ad naca s uṣuṛif nneɣni, s wesneflul d amaynu xef umezwar, d ixaṛṛiṣen nneɣni…



