Atrabas


Dayi mezri anict n udrar. Ssitimeɣ mri ɣa yafeɣ tnayen duru ḥuma ad sɣeɣ tcamma, ad irareɣ weḥdi. Ad ɣeḍreɣ rbeq x Belluṭṭa mmis n rmexṭar awkiri... Tcamma nnes war zemmareɣ at ḥadiɣ waxxa nettat maṛṛa tennezdem, tartuta... Ad sɣeɣ tcamma ttwesseg ttbuṭar am tenni izi itirar Xintu d Zagalu[2]  n lhilal...

Maca minzi? Mani ɣa yafeɣ tnayen duru? Aqqa mara nniɣ as i baba ɣar ad raḥeɣ ad irareɣ tcamma axafi izayed weɛmud, mani ɛad ad ayi yewc minzi  ɣa sɣeɣ tcamma.

Ijj umur yenna s i yemma: “Iqṛinen nnes tṛaḥen znuzan mikat iserman, netta yegga tcamma ukettan aqqa iɣaṛṛes tisira. Iwa ṛaja ad ayi yini sɣayi ca ifeɣṛas” .

Rayas inu aqqa t deg imma. Mara aɣaṛi tiri ca n tcamma, aqqa d yemma i xafi ɣa iḍebbaṛen. Ruḥeɣ ɣaṛes, meyreɣ azedjif x ijj n teɣṛuṭ axmi zzidjizeɣ, ttareɣ zzayes tnayen duru ad sɣeɣ tcamma. Tjarr ayi ɣar tewwaṛt n taddart, tessecnayi ɣar ubrid n macina[3], tennayi ayeqqac baɣu. mara truḥed ɣas yewcac d ijj n utrabas n ukeccud izi ɣa nesseɛdu rmecta  ad ac wceɣ tnayen duru .

Baɣu d azirar, yeccur s regric[4], issawar attas n tsebbanyut. Tuɣa t d aweqqaf x ixeddamen. Ixeddamen tbeddaren itrabarsen ixef temmars arrayt n macina[5]. Atrabars id ɣa ksen d aqdim , ad t ndaṛen zzati  tkarrut nni izi d ttasen ɣar ṣbaḥ zic.

Amnus inu ameqṛan tuɣa t mamec ɣa ggeɣ ad as ttareɣ i ubaɣu atrabars. Nec d ameẓyan war ɛedduɣ di walu... Ruḥeɣ qqimeɣ qibar nnes, igwjeɣ maɣar mara yuzzer d xafi ad ɣari yiri ttasiɛ ad arewreɣ. Netta yeẓra yi, mkur twara twara ad ayi d yecḥeḍ s rxezrat... War itesqari s tezwart maca war das fehmeɣ min yeqqaṛ. itzawar s tsebbanyut... yexzar d dayi uca yenna yi: “araḥed, Araḥed ad ac iniɣ a bikinyu[6]”. Nec war d ayes ggiɣ ttiqqet maɣaṛ ẓṛiɣ min ixeddem i iḥenjaren imeẓyanen itexsen ad acaren itrabarsen. Nniɣ as: “Inid ssenni“ Iḍḥec ixzar ɣar ixeddamen nnes war ssineɣ min dasen yenna s tsebbanyut ɛawed uca ssentaren ḍeḥcen. Yenna yi d “iqṛinen nnec aqqa ten di tmezyida, cek aqqa ttweqḥed tfuct. Texsed ad tdewred am neccin yac? Ad ttetted azyen d aɣṛum azyen d regric yac ?.

Nniɣ ac nec traḥeɣ ɣar tmezyida, qqareɣ rqurɛan... Iqaṛṛeb d ɣaṛi cway cwayt nec beddeɣ ad arewreɣ uca yenna yi: “War triḥeḍ ad ayi d tawyed ijj n bakiyyet n CAZA[7]? Indeq d ijj zeg ixeddamen nnes yenna s: “seqsa t amezwar mani izdeɣ, aqqa muḥar ma ad yedwer mara tewcid as ca n ṣṣaṛf “.

Nec sneɣ illa atrabars yeggur d, tcamma ad tt sɣeɣ... Itxessa yi ad sneɣ mamec ɣa sɣeɣ ad zzenzeɣ deg awar waha. Nedqeɣ d s tmijja tḥar uca nniɣ as i wenni “Nec qqareɣ rqurɛan, mara ɣak ḥed yennum itacar aqqa nec war zemmareɣ ad acareɣ. ɣari rqurɛan deg idmaren“. Xzaren ixeddamen nni jarasen uca ad csin di ddeḥḥact x wenni. Twariɣ baɣu yaṛẓem aqemmum, yecsi di ddeḥḥact, war ɣaṛes ijj n teɣmest tekmer deg qemmum s ugarru. Iḍeḥḥec itceyyar ayi d aɣas raḥeɣ. Sneɣ illa ɣerbeɣten. Sneɣ illa war daysen ijj yeɣṛa. Qaṛbeɣ ɣar ubaɣu u xezzareɣ mani ɣa ggeɣ iḍaren inu mara arewreɣ ḥuma war ɛejneɣ deg isennanen maɣar war ɣari ttuɣi bu tisira .

Ikkes d ijj n tteẓtim maṛṛa d regric. Ikkes d zzayes ca ṣṣaṛf. Nec ɛad wa ɣares iwiḍeɣ. qber ad ayi yini ca nniɣ as “ad raḥeɣ ad ac d awyeɣ CAZA. maca ad ayi tewced ijj n utrabars aqqa tessekk ayi d yemma. Yecsi di ddeḥḥact, yebda yesxuncuf ar ami i dayi tɣir ad yemmurḍeṣ. Yewta deg ifadden uca yenna yi “D manaya id ac issermed refqih!! ṭmaɛ yac? “yarweɣ d taryast inu, qerɛeɣ d dayes tiṭṭawin uca nniɣ as “Refqih isremd ayi war tticareɣ, mara ad ayi tsexxard iwa wcayi atrabars. Yac ad menddaren waha niɣ lla ?”.

Imeyyer ijj n tcacet tarca marra x uzedjif, yessiɣ ayi tinɛacin amen dayi itseqsa “mani tzedɣed?” SSecneɣ as ɣar taddart nneɣ. Yexzar din uca yenna yi “aqqa mara tucared ayi, ad xac adfeɣ taddart. Yallah kkar ḍebbar ayi d di CAZA aqqa war twiriɣ. Nniɣ as “I wetrabars?” Yeḍhec  uca yenna yi “Mayemmi atrabars? texsed ad t kidec tawyed ɣar ustanku[8] niɣ? “Ruḥ awy ayi d CAZA tusid ad ac wceɣ atrabars”.

War xezzareɣ mani neṭṭareɣ iḍaren inu... Isennanen war kidsen tticiɣ... Iwdan war ten twiriɣ... twariɣ ɣar tcamma ttwesseg... tteggeɣ jnun di Belluṭṭa n Rmexṭaṛ awkiri .

Iwḍeɣ ɣar ustanku. Muḥammed aṣeḥṛawi i din ixedmen itseqsa yi x min arezzuɣ, nec arezzuɣ s tiṭṭawin am ubuhari mani tedja tcamma inu.

Dewreɣ d ɣar ubaɣu ṭṭaweɣ. Aked ubrid tmenɛayi rɛurret d umnus. Nniɣ as deg ixef inu: I mara inkaṛ ayi, yugi ad ayi yewc atrabars? Mri ɣa das ucareɣ tmenyat n CAZA, iri sɣiɣ tnayen n tcammiwin  war yedji ɣar ict. Isserha yi uxarres d umnus ar ami ufiɣ ixef inu zzates. Mmendarent id tiṭṭawin nnes ar ami iẓṛa  CAZA. Iḥart xas, ikkes d zzayes garru[9], issarɣ it, ijbed zzayes  uca inna yi “mliḥ ar ami teɣṛi, war tticard, yallah xzar atrabars i texsed. Negzeɣ ad ixḍareɣ wenni ameqṛan uca nniɣ as “D wa a xari’’. Iraɣa d i tnayen ixeddamen ad t csin uca inna yi “Atrabars a ad iraḥ ɣar taddart mani i dayi tennid ttzedɣeɣ. Mara yeffeɣ d war yedji din i ttzedɣeɣ ad t id arren  danita’’ Nniɣ as deg ur inu iwa labas wa xas sxaṛqeɣ ca. Csin ixeddamen atrabars x teɣruṭ, nec izzareɣ asen. Teggeɣ iṣuṛaf d imeqṛanen. Ttaciɣ aked ixef inu d aryaz, ɣari tnayen ixeddamen ḍaffaṛen ayi. Ssarsen atrabars nni ɣa tewwart. Nitni ttesran traɣiɣ yemma, nitni dewren ɣar deffar. Udfeɣ ɣar taddart teffeɣ d yemma maca nitni tuɣa dewren x webrid nsen. Ssidfeɣ atrabars aked yemma. Ḥarteɣ d x tnayen duru uca ggiɣ iẓgeḍ ɣar Muḥammed aṣeḥrawi. Sɣiɣ d tcamma d taziyzawt ttwesseg, teccur s nnefs. Trajiɣ ɣa ad rqiɣ Belluṭṭa ad dayes ggeɣ jnun am ten dayi yegga. Tcamma inu war tt itḥidi ra s ufus ra s uḍar.

Amnus inu ameqṛan, mamec iɣa irareɣ tcamma bra ma ad ayi tarwer ɣar thendect... Ɣar ad tṣur di thendect ad tt tebbincar[10], ad tt yeffeɣ nnefs ad tedwer war tsekkwi muzuna[11].

Amenni nnit, nec ad tt wteɣ aked tmurt, ad tbuṭaṛ  uca axmi id as tt inna ḥed. Tegga aṣfeḍ ɣar thendect nec ggiɣ aṣfeḍ awarn as maca war dayi yeṣṣweḍ rḥar. Nqarḍeɣ wḍiɣ uca war zemmareɣ ad kkareɣ. Ttesriɣ I nnefs iteffeɣ zi tcamma, buḥber inu iteffeɣ ura d netta. war ssineɣ ma tuɣa sɣuyyuɣ x tcamma i yeffeɣ nnefs niɣ s reḥriq I dayi ttuɣa. Tus d yemma tecsi yi ɣa daxer, ar ami tufa war zemmareɣ ad beddeɣ x uḍar inu traɣa d i ɛzizi.Yecsi yi ɣar sbiṭar ggin ayi tajbart arewḥeɣ d uca ṭfeɣ taɣmart. Yarewweḥ d baba uca ibda itet yemma s rhem, iqqaṛ as “Tzayed xaneɣ tnayen duru, yac? tisira wa tent yeɛrim iruḥ isɣa tcamma. Yarni d ɛad tajbart. Cḥar izi yegga tajbart? Cḥar izi yegga tajbart?’’.

War isqaṛ ar ami id as tenna aqqa yiwy ayi ɛizi ɣa sbiṭar n baṭer.

Tcamma tebbincar, ḍar yarrez. Belluṭṭa war dayes ggiɣ bu jnun. Maca iwyeɣ d atrabars izi ɣa nessiḥma axxam di rmecta.

----------------------------

[1] Traverse de chemin de fer; emprunt à la langue française et lexicalisé en amazigh.
[2] Xento et Zagalo: deux joueurs d’une équipe de football locale à la ville de Nador.
[3] Abrid n macina : Chemin de fer
[4] Regric: emprunt à la langue française (Lit. La graisse).
[5] Arrayt: rail de chemin de fer (emprunt français).
[6] Insert linguistique emprunté à la langue espagnole (lit. Pequeño i.e petit).
[7] Bakkiyet n Casa: un paquet de cigarettes de marque Casa Sport.
[8] Astanku: emprunt espagnol (lit. Bureau du tabac).
[9] Garru: une cigarette.
[10] Bintcar: pinchar; emprunt espagnol (lit. Crever)
[11] Muzuna: monaie n’ayant pas beaucoup de valeur.