Asneɣmes d tgumi



Di min yeɛdun, cerkeɣ deg yijj n umsagar tegga-t tmesmunt tamerrukt n tflsafit, g usentel (sujet) : «Asneɣmes: al mani?», lexdenni siwleɣ mseqqem x min yeɛna wesneɣmes. Lexxu wer ttεiqqibeɣ ca ɣer useqsi-ya, minzi aqqa-neɣ deg usinag n wesneɣmes (Institut des médias), manaya ittwassn mliḥ, ɛawed ḥuma wer nettɛiwid i wawal waha. Maca waxxa amenni ad beddeɣ ɣer min yenna «Gregory Bateson» i yettwalan aqqa asneɣmes d ijj n umsebḍi yesslula-dd amsebḍi, d ijj n lɛunser yemɣer i tebridt n tgumi.

Iseɣwan imetnen itteqnen tgumi s wesneɣmes ssnent-ten tmuṛa i yṭewwaṛen deg umeggaru n ssettinat, maca neccin di tmura i yeggamen, bḥra nettaɣar i wuɣun-a jer tgumi d wesneɣmes.

Merra isefsiten ttemsagaren di twengimt yeqqaren belli amaḍal amen yekmel yettmuttuy zeg wamun n ufares (communauté de production), ɣer yijj n wamun n wesneɣmes d tussna, nzemmer a nini amun n "awarn i wsenneɛ" i dd-tessefruri lmujet wiss tlata amen inna «Alvin Toffler».

D tidet, illa umsebḍi yemɣer jer tmura ibedden x usenneɛ d tmura n umaḍal wiss tlata, s uya wer nzemmer a neksi taɛenkrift n wuɣun jer usneɣmes d tgumi zi tmura n ẓelmeḍ ɣer tmura n yeffus, amen yegga «Jean-Jacques Servan-Schreiber» deg udlis nnes: «tanẓert tamaḍlant» (Le Défi mondial). Waxxa nruḥ di tebridt-a, nettaf belli tanẓert n tidet ittbeddan deg wudem n umaḍal wiss tlata nettat d mamek ɣa negg a naf timrarutin qqnent ɣer umkan i wemxumbel i umi wcin udem d amaḍlan.

Yehwen x uterras ad yessen aqqa tazzit n waggʷaj jer yeffus d ẓelmeḍ tettṛaḥ mɣar min tettmerni, min ɣa kkent tmura n yeffus ɛad wer ssilyent tibridin d tsertitin-nsent deg yiger n wesneɣmes i yellan lexxu d ijj n lɛunser n tdemsa (l’économie) kter zeg urasmal. S uya, maḥend a ɣer-neɣ tili ijj n tnukkra d tasneɣmast, yeffuk ad yili wesneɣmes yejhed.

Weṭṭu d wergab ɣer deffar iqqen aked weḍfer n tmura n berra, d tmamekt (Manière) n twafit n ineɣmisen d usefsi m-nsen. Tgumi tbedda xmi ittili ɣer uterras aṭṭas n ineɣmisen; tgumi d ineɣmisen dewlen d tussna.

Yemmerni wezmar (Energie) n usefsi n ineɣmisen; tiweḍ tmerniwt-a milyar n twalatin di 30 n iseggʷusa. Nettaf ɛawed lexxu ittenqama manaya s drus. Deg useggʷas n 1952 ttuɣa melyun n twaggitin tteḥdajant 10 n timinutin d 300 n idularen n umirikan. Maca deg useggʷas n 1982, yedwel ixess mɣar azgen n tsigunt (Seconde) maḥend a deg-s ittwagg manayenni, wer x-as ittwaɣastar kter zi 0,06 n isanten; 30000 n twalatin qell.

Qbel i 200 n iseggʷusa, ttuɣa tgumi tettbedda x urasmal d isegguren n umutti (moyens de trensports). Maca lexxu lεemda aqqa-tt x tsenmalayt (Informatique) d wemyawaḍ (Communication).

Tedwel tgumi teqqen lebda s usefsi n ineɣmisen d tussna, nessawal x yijj n yiger n tnafutin (services) d amaynu (asneɣmes, aselmed, tussna…), iger-a deg-s ɛlayen 55% n uyafu agʷnsan uzdig (produit intérieur brut) d ireẓẓumen n lxedmet.

Tatiknulujit n tsenmalayt tettali deɣya-deɣya: atilifun, atiliks, atilifizyun, akumpyuter, arrubu (Robot), tiɣit tamḥergant (intelligence artificielle)… tatiknulujit-a tzemmer ad tessehwen x yewdan aṭṭas n tmeslayin s usexdem n tsenmalayt.

Wer nzemmer a nessiwel x merra titiknulujitin-a, a nexzer ɣer tsenmalayt i yellan deg wul n wuluy atiknuluji.

Wadmem ayi ḥuma a dawem-dd-wceɣ cwayt zi min dd-yusin deg usemmal n miksiku x tsenmalayt d tgumi i xef wafqen aseggʷas n 1981, sinyin x-as deg useggʷas-nni aṭṭas n yemɣaren n tmura, zeg-sen amawsas amezwaru (1er Ministre) n tgeldit n Lmerruk.

Tasenmalayt aqqa-tt ɛlayen di merra igran n tilal n yewdan, nettat ɣer-s tizemmar d timeqqranin ḥuma ad tessudes uluy atiqni, ad teṛẓem tiwura d timaynutin n tdelsa d usegmi. Da qqareɣ aqqa mala nessexdem tasenmalayt s taynit, ad tili tzemmer a daneɣ-tessefsi aṭṭas n yemxumbal iqesḥen. s uya, tzemmer a daneɣ-tessiweḍ ɣer sslamet. Maca mala tettwaṭṭef s tebridt d tatiknuqratit niɣ d tasnammast kter zi min yeffuk ad yili, manaya ad yerni imxumbal, ad tafed yemra a dasen-naf ifessayen. S uya tettban-aneɣ tsenmalayt d ijj n useggur aqqa-t g wfus n yinni ittrayen deg weswir (niveau) asertan, ademsan, anamun, d weswir adelsan, uca ttuɣa nessawal deg weswir anamur niɣ deg weswir amaḍlan. s uya, yeffuk ad tili tsenmalayt zi tmezwura umi ɣer tettwar taynit x merra iswiren.

Yella yijj n ubeṭṭu yemɣer jer tmura n ẓelmeḍ d tmura n yeffus deg yiger n tsenmalayt, nettaf di ẓelmeḍ ttɣasṭaren 95%, maca di yeffus wer ɛeddun 5%. Deg yiger n terzut, nettaf 98% di ẓelmeḍ, akd 2% di yeffus.

Di yeffus s yexf nnes, deg-s abeṭṭu: Amirikan zeg yijj n uɣezdis, Ajappun zeg uɣezdis nniḍen. D manaya i yejjin ijj n umesɣun (Fonctionnaire) di trabbut tademsant n Uruppa, qqaren as “Riccardo Petrella” ad yini:

“Tateswirt n umaḍal nzemmer neccin uruppawiyen a tt-negg, illa mala nexzar ɣer tmegga n tetiknulujit tamaynut n tsenmalayt d min txeddem i wamun amaḍlan. Timura n trabbut ad tenneɛtar tikli-nsent di ɛicrin n iseggʷusa i dd-yusin, wer ttɣimint am yijj n tdemsa d tasimant (Autonome) tbedd x usenneɛ”.

I min ɣa yini ɛad umaḍal wiss tlata?

Bdant tmura ittsennaɛen ḥuma ad ugurent deg yijj n tebridt a deg-s meyykent x usenneɛ, amen tegga tmurt n Ujappun umi tejja zeg usenneɛ ideqlen. ɛawed deg Umirikan dewlen wer tteggen kter zi 40% n tzemmar-nsen deg usenneɛ.

Uluy n tetiknulujit n tsenmalayt temsar-as am merra titiknulujitin titrarin (modernes) , am tebyutiknulujit (biotechnologie) d (Génie génétique) d tmassant i wmi qqaren “Microbiologie”… isrusa amxumbel n uɛawed n ubeṭṭu amaḍlan i yzemmren ad yejj kter timura n umaḍal wiss tlata ɣer deffar.

Xmi nessawal x unegraw (système) amaḍlan d amaynu, deg yiger n wesneɣmes, yeffuk wer ɣer-s nxezzar belli netta d asmutti n tenfas jer xinesyat n ineɣmisen (agences d’informations) niɣ d azuzzer n isaysen x itilifizyunen d rradyawat. Manaya ɣer-s amkan-nnes zeg uɣezdis n tsertit d tdelsa, maca yeffuk ad ɣer-s nerni merra imxumbal i yeqqnen s lbankat n tewciwin (banque de données) d unesruref-nsent aked yegmiren, i yellan d amxumbel d ameqqran n umaḍal n wass-a d umaḍal n tiwecca.

Nnehla ma nessiwel da x usexdem n tmassant n wesneɣmes d tsenmalayt deg yegran am: uselmed d sseḥḥet (Santé) d tfellaḥt d usenneɛ. Min yellan d aɛeffan a ɣer-s naweḍ; netta a nini aqqa wer neḥdij ca asexdem n manaya di tmura n umaḍal wiss tlata, i wer ɣer llin isegguren maḥend ad ssidfen tasenmalayt di tudert-nsen, minzi ɣer-sen minked ɣa lhan nniḍen.

Necc qqareɣ, wer lliɣ necc waha i yeqqaren manaya; belli wer tzemmer ca n tmurt zi tmura ad taweḍ ad telha aked min tt-ittxessan illa mala tɛemmed x tetiknulujit tamaynut deg yiger n tsenmalayt. Maca yeffuk manaya ad yekk zi daxxel aked utekli x usefsi animan n yemxumbal , d usiɣi n ufus i ysagmen inewdanen (ressources humaines) inimanen i dd-yeffɣen zeg umkan nni. Wer din yelli ca n min yessaggʷaden, tasenmalayt nettat treẓẓem abrid i tussna, ḥuma ad taweḍ ɣer tgumi n yewdan d tmura nnsen.

Yeffuk a nessen aqqa isagmen inewdanen zi tɛenkrifin yemɣaren deg yiger n tsenmalayt, minzi inegrawen n usegmi (systèmes d'éducation) deg umaḍal wer iwiḍen ad ksin, ad lemden zi tegrawla n wesneɣmes s yijj n tebridt d tamassant.

Ssitimeɣ ad tili tsurift-a deg usinag n tmassanin n wesneɣmes d tsurift ad teṭṭef abrid-nnes amen-tenna.

 ------------------------------------------        
1 yunyu 1983, asinag n tmassanin n wesneɣmes, Rrbaṭ.